Enllaç dinàmic a és un concepte essencial que tot programador ha de conèixer ja que resol diversos problemes en temps real. Les següents indicacions es tractaran en aquest article,
a l'agrupació constant de cadenes, no hi haurà dos objectes de cadena que tinguin el mateix contingut.
- Enquadernació estàtica
- Enquadernació dinàmica
- Diferència entre l’enquadernació estàtica i la dinàmica
L’enllaç dinàmic a Java és un concepte essencial que tots els programadors han de conèixer.
Per entendre el funcionament de l’enquadernació dinàmica, hem de ser conscients d’un altre tipus d’enquadernació, coneguda com a enquadernació estàtica.
Continuem amb aquest article sobre Enquadernació dinàmica a Java
Enquadernació estàtica
També conegut com Early Binding, és un enllaç que el compilador resol en el moment de la compilació.
Cal tenir en compte que la vinculació de mètodes privats, finals i estàtics es fa durant el temps de compilació. Això es deu al fet que l’enquadernació estàtica proporciona un millor rendiment. El compilador és conscient que aquests mètodes no es poden anul·lar i sempre s’hi accedeix per l’objecte de la classe local. Així, l'objecte de la classe (classe local) és determinat fàcilment pel compilador.
Exemple:
public class Main {public static class superclass {static void print () {System.out.println ('This is the superclass')}} pública static class subclass extende superclass {static void print () {System.out.println (' Aquesta és la subclasse ')}} public static void main (String [] args) {superclass sup = new superclass () superclass sub = new subclass () sup.print () sub.print ()}}A l'exemple anterior, el mètode d'impressió de la superclasse és estàtic i el compilador és conscient que no es pot anul·lar a la subclasse.
Per tant, la sortida del codi és la següent:
Sortida:
Aquesta és la superclasse
Aquesta és la superclasse
Continuem amb aquest article sobre Enquadernació dinàmica a Java
Enquadernació dinàmica a Java
En aquest tipus d’enllaç, el compilador no decideix el mètode a anomenar. Un exemple adequat per a la vinculació dinàmica és Overriding. Aquí, la classe pare i la classe infantil tenen el mateix mètode.
Exemple:
public class Main {public static class superclass {void print () {System.out.println ('This is superclass')}} pública estàtica de la classe de la subclase amplia la superclass {@Override void print () {System.out.println ('This is subclass ')}} public static void main (String [] args) {superclass sup = new superclass () superclass sub = new subclass () sup.print () sub.print ()}}Sortida:
A l'exemple anterior, el compilador desconeix la impressió que s'ha de trucar. El compilador funciona fent referència a variables i no pel tipus d'objectes. A causa d'això, l'enllaç es difereix al temps d'execució.
Això és superclasse
Aquesta és una subclasse
Continuem amb aquest article sobre Enquadernació dinàmica a Java
Diferència entre l’enquadernació estàtica i la dinàmica
α L’enllaç estàtic l’utilitzen membres privats, estàtics i finals. Per als mètodes virtuals de Java, l'enllaç es realitza en temps d'execució d'acord amb l'objecte de temps d'execució.
α Tot i que l'enllaç estàtic fa servir informació de tipus, l'enllaç dinàmic fa ús d'objectes per a l'enllaç.
α estàtic suporta la sobrecàrrega, mentre que l’enquadernació dinàmica admet la sobrecàrrega.
Així hem arribat al final d'aquest article sobre 'Enquadernació dinàmica a Java'. Si voleu obtenir més informació, consulteu el per Edureka, una empresa d’aprenentatge en línia de confiança. El curs de formació i certificació de Java J2EE i SOA d’Edureka està dissenyat per formar-vos tant per a conceptes Java bàsics com avançats, juntament amb diversos marcs Java com Hibernate & Spring.
Tens alguna pregunta? Si us plau, mencioneu-ho a la secció de comentaris d’aquest bloc i us respondrem el més aviat possible.